Els quatre diputats lleidatans

ERC no havia guanyat mai unes eleccions generals a Lleida fins que va arribar Xavier Eritja. El candidat republicà va aconseguir la victòria l’any 2016 a la demarcació, i vol tornar a repetir la fita.

Historiador i activista cultural, Eritja va encapçalar l’Ateneu Popular de Ponent i Òmnium Cultural a Lleida, i el seu lideratge social va ser ben vist per ERC, que li va donar l’oportunitat de ser el cap de cartell de la candidatura el 2015. Eritja va néixer l’any 1970 i té un caràcter tranquil i afable, procliu al diàleg.

La seva aposta per aquesta nova legislatura és la de bloquejar “un model d’estat lligat al del règim del 78” i forçar un diàleg amb l’estat espanyol que acabi forçant el pacte d’un referèndum "que tard o d’hora s’haurà de produir”.

Inés Granollers ha fet història aquest diumenge a ERC. La formació republicana no havia aconseguit mai un segon diputat en unes eleccions estatals, i aquest honor se l’ha endut la segona candidata del partit a la demarcació de Lleida, que acompanyarà Xavi Eritja al Congrés.

Nascuda l’any 1970 a Bellpuig d’Urgell, Granollers és militant d’ERC des de fa anys i es defineix com una persona socialment activa i compromesa amb la independència de Catalunya. Explica que manté el seu nom en castellà, Inés, en honor a la seva àvia, la persona que li va transmetre, explica, els valors republicans.

Emprenedora, la nova diputada és propietària d’una empresa de copisteries, i confia que al Congrés trobi un clima de germanor amb la resta de diputats nacionalistes.

Jordi Turull ha exercit de lleidatà d’adopció en aquesta campanya electoral. Nascut a Parets del Vallès l’any 1966, aquest polític d’arrel convergent ha liderat la llista de JxCat a la demarcació de Lleida després que la seva formació interpretés les eleccions generals com una oportunitat per fer visible la repressió contra els líders del procés.

Turull s’ha esforçat en remarcar des de la presó de Soto del Real el seu vincle amb Lleida mostrant coneixements sobre el territori i recordant experiències i sentiments; des del seu gust per la cassola de tros al seu vincle amb Josa de Cadí, municipi de l’Alt Urgell on estiueja l’exconseller.

Llicenciat en Dret, casat i amb dues filles, mai no va arribar a exercir perquè des de molt jove va ocupar càrrecs en diversos ajuntaments, i va ser regidor en el seu. Va arribar al Parlament el 2006, indret on ha representat tots els papers de l’auca menys el de President. Li va faltar un dia per ser-ho. El jutge Pablo Llarena el va posar a la presó un dia abans de la votació definitiva que l’hagués investit com el relleu de Carles Puigdemont.

Ha estat una de les més fidels lloctinents d’Àngel Ros a la Paeria, institució on ha crescut com a política. Montse Mínguez, nascuda l’any 1976, surt ara del consistori lleidatà amb la mirada posada al Congrés dels diputats i amb la confiança de recuperar l’escó que el PSC va perdre l’any 2016.

Durant 16 anys ha estat una de les millors lloctinents de l’exalcalde i actual ambaixador d’Andorra, a qui el considerava “una fàbrica de somnis”. Llicenciada en Administració d’Empreses i mare de dos nens, l’estil polític de Mínguez és planer, procliu a l’expressivitat i poc donada a marcar perfil propi en tesis polítiques.

Obrera dels números municipals, va intentar ser alcaldessa de Lleida després de la renúncia del seu mentor, i va preparar una candidatura amb pocs dies per plantar cara a Fèlix Larrosa, el candidat contra el qui va perdre en les eleccions internes del PSC. L’arribada del nou Paer en cap li va fer plantejar el futur al consistori, i va agafar al vol l’oferta per encapçalar la llista socialista al Congrés.