Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Basada en fets reals, una de les millors cinc sèries -minisèrie en aquest cas- estrenada aquest any 2019. Cinc adolescents de Harlem, anys vuitanta, Central Park. Una noia ha estat violada gairebé fins a la mort i la policia determina, amb proves absolutament precàries, que els culpables són cinc nois "que encaixen amb la descripció". El malson que viuen aquells nois és insuportable; el racisme policial, frustrant; el patiment de les famílies, transmesa en cada línia de guió de la sèrie, un clau al cor. La sèrie arriba en un moment excels als Estats Units, en mig d'un debat incendiari sobre les armes, el racisme als cossos de policia, els atacs a afroamericans i el creixent terrorisme supremacista blanc. Unes actuacions impecables dels cinc nois, un relat que tothom hauria de conèixer i una experiència extenuant. Angoixa, patiment i molta frustració, però val la pena. Donald Trump va arribar a demanar la pena de mort per ells cinc. Eren innocents.

Disparitat d'opinions entre els crítics que van tenir oportunitat de veure-la abans que s'estrenés a Espanya, però és impossible passar per alt una de les sèries més crues i apocalíptiques que han presentat les plataformes de streaming des de la seva creació. La tercera temporada de "TheHandmaid's Tale" torna a endinsar l'espectador en aquella distopia terrorífica on les dones són considerades objectes de fertilitat. La crueltat de les dues anteriors temporades segueix sent insuficient per curar-se en salut en una tercera que seguirà potenciant els escenaris, el vestuari i sobretot, la cruesa del guió. Pot semblar que falta potència en certs moments dels primers capítols, però la problemàtica arriba a l'estar acostumat el públic a l'ordre de la sèrie. És a dir, l'impacte inicial de la primera temporada és impossible aconseguir-lo a la tercera i això pot fer baixar la percepció de "poder". Res més allunyat de la realitat.

El nivell ha baixat. BlackMirror ja no és el fenomen que va esdevenir vuit anys enrere però el pas del temps no perdona. Tot i això, els únics tres capítols que han sortit de la cinquena temporada de la sèrie britànica aporten nous punts de vista -terrorífics i tecnològics- a la saga. El primer capítol, "StrikingVipers", situa dos amics en un videojoc de realitat virtual. El segon, planteja el segrest d'un conductor de VTC a un famós influencer de xarxes socials; i el tercer i últim, amb MileyCyrus com a protagonista: sobre la indústria del pop, les obsessions dels fans i l'avenç de la robòtica.

Una de les promeses de l'any que promet fer la gara-gara a les produccions de superherois clàssiques que ha presentat Netflix (o la pròpia Marvel) en els últims mesos, fins i tot anys. Doom Patrol escenifica un grup d'herois alternatius que suposen tot el contrari dels paradigmes dels considerats "supers": no tenen carisma, es porten malament, estan deformats, són rebutjats per la societat i representen moltes coses negatives. La sèrie, en un posat molt de còmic -recorda a The Umbrella Academy en certs aspectes d'estil-, posicionarà el públic en tots els personatges i endinsarà l'espectador en un viatge de "com van aconseguir aquests poders" i com, en grup, hauran de començar a salvar vides encara que les persones no els acceptin.