Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Minisèrie que adapta la novel·la d'Ignacio Martínez de Pisón sobre la immigració interior espanyola a Barcelona a la dècada dels 60. Una producció feta amb la cura necessària, la duració adequada i els actors més encertats. El català Oriol Pla i Aura Garrido encarnen la parella protagonista (Justo i Carmen) amb una química envejable per a les millors duples de Hollywood. El repartiment secundari és de luxe (Karra Elejalde, Nora Navas, Bruna Cusí entre molts altres) i el guió, l'ambientació de la Barcelona de fa cinc dècades, arriba a un nivell molt alt. Molt, molt, molt recomanable.Es va emportar dos premis Ondas pels dos protagonistes i cinc nominacions als Feroz. Tot més que merescut.

Una de les sèries més trencadores del panorama espanyol en els últims anys. Acumula premis per a tots els festivals i certamens que passa, esdevenint un fenòmen de la cultura pop/serièfila moderna. Paquita Salas, una representant d'actrius i actors, ens mostra la seva vida precària a través de la seva empresa, el seu dia a dia i la seva gent. Una sèrie despreocupada, sense complexos, molt boja i amb un únic tòpic: no en té cap. Brays Efe, en el paper de Paquita, està impecable. La catalana Anna Castillo, gaunyadora de dos premis Feroz aquest any (i amb un Goya ja al seu palmarès), és una de les sensacions actuals i una consolidadísima actriu de nivell molt alt. Els creadors, Javier Ambrossi i Javier Calvo, juguen amb els plans, la ironia i la quarta paret: tot sembla un fals documental. La banda sonora és boníssima. Les dues temporades, de 20-30 minuts cada capítol. Mereix una oportunitat. Fins i tot dues.

Trencadora, sense tabús i aire fresc per aquest país. Adorada per la crítica i pel públic, amb dos premis Feroz a la butxaca per Inma Cuesta i la catalana Anna Castillo (que també participa a Paquita Salas), la nova producció de Paco León se centra en la visita de l'actriu Ava Gardner al Madrid de 1961, banyat d'un franquisme instaurat per tots els racons, una societat rovellada per les tradicions i una sexualitat desconeguda pel país. La crònica és arriscada, la perspectiva és molt atrevida però el resultat és potent, bo i amb un humor ben murri. Cuesta, Castillo i la resta d'actrius que interpreten a personatges com Carmen Sevilla o Lola Flores estan impecables.

Adaptació de la pel·lícula, també espanyola, estrenada el 2016. Carregada d'actors catalans (tot i que no són els del film), no convenç gens. El film de Joaquín Mazón presentava un "cos d'èlit de policia espanyola", formada pels diferents cossos policials de l'Estat. La comèdia era fluixa, justeta i sense cap més tirada que la sensació de no saber exactament perquè es va fer. El problema, però, és convertir-la en una sèrie. Ni de bon tros és bona, no té gràcia i era absolutament innecessària.