Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Qui ha dit que l'anime és només per a adolescents? Attack on Titan és una de les millors sèries d'animació que s'han fet en l'última dècada. Tot i que la recomanació és arriscada pel públic que no s'ha endinsat mai en aquest gènere, és un caramel molt llaminer, per precisament, començar en l'anime. La premissa és senzilla: la humanitat està a punt d'extingir-se per una horda de titans que es mengen els humans. Tres murs separen a les persones dels monstres des de fa cent anys, quan la humanitat va recloure's per protegir-se. Després d'un segle, però, els titans ataquen de nou. La sèrie sembla senzilla però la construcció de personatges, l'ambientació distòpica, els girs de guió... recorda molt amb una premissa de Joc de Trons: no t'aficionis molt a certs personatges. La tècnica visual d'animació és d'un nivell molt elevat i la banda sonora... és de les més esplèndides que s'han escoltat mai en una sèrie de televisió. L'aposta, repeteixo, és arriscada. Però ningú en sortirà decebut.

Una de les sorpreses de l'any. Nominada a dos premis Emmy (guió i actriu, Sandra oh), Killing Eve ens presenta una sèrie que, a primera vista, no sembla cap novetat: una detectiu no gaire convencional intenta atrapar una assassina en sèrie professional. Ara bé, quines són les garanties d'aquest títol? Dos personatges femenins protagonistes que destaquen per sobre de tota la producció; un guió fresc, desinhibit i que no té cap pretensió més que la de ser funcional, per enganxar l'espectador i preparar-te pels finals de temporada. La trama es rebusca, però no es fa pesada i això, en un món superpoblat de sèries que es recargolen massa, és d'agrair. Sandra Oh (la detectiu) està impecable i mereix la nominació als Emmy de carrer. No us en penedireu.

La primera pel·lícula era una idea original. La segona s'entenia per l'èxit de taquilla. La tercera comença a ser criticable. La quarta, denunciable. Però una sèrie de televisió? Irreconeixible aposta d'Amazon Prime pels deu capítols de The Purge. No té gens de gràcia el guió, mateix univers distòpic i estirar el xiclet d'una producció que comença a destenyir-se del desgastat color que ja tenia amb els films. No s'hauria de perdre el temps amb un refregit, havent-hi tan bones produccions a les plataformes d'streaming.

Hi ha certes sèries de televisió o pel·lícules que llences una pregunta enlaire: de debò a algú li va semblar bona idea fer això? Aquesta és la qüestió que sorgeix amb Siren, una sèrie de televisió que presenta un grup de sirenes que ataquen un poble costaner i provoquen una guerra amb els humans. És estrambòtica, avorreix, i té les característiques d'una pel·lícula de segona classe per a després d'un telenotícies. Ni tocar-la.