Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

La sèrie. Amb majúscules i sense pal·liatius. The Wire és una obra mestra i considerada per molts crítics, experts i consumidors com la millor sèrie de la història (o almenys una de les tres millors). La vida del narcotràfic i els pitjors barris de Baltimore transcorren en sis temporades, on cada una d'elles centra la seva atenció en un sector de la ciutat: els policies, els narcotraficants, el port, l'ajuntament, l'escola... Els arguments són gairebé infinits: un repartiment de luxe, una història absorbent, guions co-escrits per antics policies, David Simon (el creador) va ser escriptor de crònica negra de la ciutat durant molts anys. És una d'aquelles sèries que no es poden explicar amb paraules realment, perquè s'ha de sentir i veure. Alguns dels personatges són històrics de la televisió. Si ets serièfil, és un clar títol que has de veure abans de morir.

Hem parlat diversos cops de l'anime a l'Addictes en sèrie, però Cowboy Bebop és una d'aquelles produccions que mengen a part. Spike, un caça-recompenses espacial, ens transporta a un futurista any 2071 on ell i els seus companys de viatge s'embarquen en aventures d'allò més inversemblants. Aquesta sèrie és una icona de la cultura pop de finals dels anys 90, barrejant uns guions sublims (per a ser anime), una posada en escena impecable, una banda sonora carregada d'un excel·lent jazz i uns personatges d'allò més absorbents. La sèrie és curta però impagable: 26 episodis, tots a Netflix.

El creador de House, David Shore, va tornar al gènere de les sèries sobre medicina amb The Good Doctor, la història sobre un prodigiós cirurgià amb problemes de relació social que es dedica a salvar vides en un hospital. La trama gira en torn a aquestes disfuncions socials i els casos mèdics que se li presenten, amb les seves complicacions. La primera temporada és sòlida (l'actor, Freddie Highmore, va estar nominat al Globus d'Or) però hi ha un factor que és massa evident i destrueix bastant la màgia de la sèrie: la seva excessiva recerca de l'emotivitat, la llàgrima a l'espectador i el drama estirat com un xiclet. És bona televisió? Segurament. Però la manipulació emocional és una eina fàcil i bastant carregosa.

Els serials policíacs de llarga durada no estan a l'ordre del dia. Durant dècades, el gènere va ser un dels més cobejats i amb produccions de qualitat, fet que no s'està repetint, encara que ens trobem amb salts qualitatius en guió, personatges i estil (com per exemple True Detective) però no són de moltes temporades. Les produccions actuals no són tan ambicioses i buscant policíaques, arribem a Imborrable, una mediocre sèrie a Amazon, on ens presenta un personatge pintoresc: una detectiu té la capacitat de "no oblidar-se absolutament de res". La premissa pot semblar curiosa, però no la desenvolupen ni amb gràcia, ni amb solvència ni enganxa cap dels primers capítols. Eviteu-la.