Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Una de les sorpreses de 2019. Amb la pèrdua de Game of Thrones, HBO no s'ha arronsat i porta unes setmanes apostant per sèries de gran nivell com Chernobyl o State of the Union. Aquesta setmana ha arribat un nou thriller polític que eriçarà la pell de molts espectadors, donada la seva proximitat en un futur a curt termini. La sèrie es basa en una família britànica que va veient com la societat, la política i el poder cada vegada es deterioren més i indueixen el país a una catàstrofe sistèmica, basada en el terror, la repressió i les dretes més reaccionàries. Aborda les problemàtiques de la tecnologia, d'Internet i de les noves corrents de pensament, cada vegada més esbojarrades, més immediates i més vertiginoses. Una barreja de House of Cards amb Black Mirror. Emma Thompson és un luxe.

Producció britànica de gran nivell adquirida per Filmin, augmentant així la gran col·lecció de sèries del Regne Unit d'una elevada qualitat que té la plataforma. La sèrie planteja un dels problemes més estesos en l'Europa occidental: el terrorisme jihadista. En aquest context, un londinenc d'origen pakistanès és reclutat pel contraespionatge britànic per intentar descobrir diverses trames terroristes. La trama despertarà els prejudicis més obscurs de la societat occidental, el racisme implícit davant el terrorisme, la xenofòbia injusta contra l'islam, a més d'una elaborada subtrama criminal. Té un cert excés de girs de guió, a vegades complicats de seguir, però l'espectacle està garantit.

La nova sèrie espanyola produïda per Netflix ha arribat a les nostres plataformes carregada d'una aura i una publicitat merescuda per les estrelles que conformaven el repartiment. En l'època dels anys 40, diverses persones s'embarquen en un vaixell per dirigir-se a Amèrica i buscar-se noves oportunitats, la terra promesa. En aquest context es troben un capità (Jon Kortajarena, sí, el model) molt atractiu, que acaba enlluernant a dues germanes que estan entre els viatgers, les dues protagonistes. Tota aquesta presentació culminarà amb la mort misteriosa d'una dona, llençada per la borda, sense saber exactament qui és ni que hi feia al vaixell. La posada en escena s'ha de reconèixer que és molt bona i apareixen certs actors i actrius secundaris que seran el futur de l'escena espanyola, com Begoña Vargas, però la trama es fa molt pesada i avorrida ja al segon capítol. Es perd i es dilueix en personatges i històries que no convencen del tot.

El primer adjectiu que mereix aquesta sèrie és innecessària. La segona valoració que sorgeix només mirant el primer capítol és que et pots intoxicar de sobredosi de testosterona, masculinitat exagerada i gargalls escopits a terra. La tercera i última: Mediaset intenta apujar el nivell qualitatiu de les seves noves produccions i acaba abusant d'ingredients que podrien culminar en èxits. Hugo Silva, Jesús Castro, Miki Esparbé, Pepón Nieto, Álvaro Cervantes... la llista de noms que completen el repartiment de la sèrie és gran, de nivell i amb talent. El problema és que està desaprofitat. Brigada Costa del Sol se situa a Torremolinos en l'Espanya de la Transició, l'any 1977. Aquesta brigada policial haurà de combatre el narcotràfic d'estupefaents, una trama delictiva novella al país.