Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Segones parts mai van ser bones però sempre hi ha excepcions: Berto Romero n'és una. La segona temporada de la sèrie del famós còmic, humorista i elquelidonilaganaser va arribar la setmana passada amb un èxit excepcional. Amb raó. La continuació de la sèrie de Romero presenta millors guions, millors trames, una profunditat explícita i una cura per a la seva creació que es fa palesa a cada episodi. Mira lo que has hecho assoleix cotes enrevessades per dramatitzar una comèdia molt humana i molt personal. Romero s'implica com mai i Ugarte se supera a si mateixa. És l'Imperi contraataca de la comèdia espanyola. Sòlida com poques i una de les millors produccions que sortiran aquest 2019. Sense cap mena de dubte.

Olivia Colman va ser premiada a l'Oscar a la Millor Actriu el passat diumenge pel seu paper a La favorita. Ara per ara, és una de les millors intèrprets del món sense cap mena de discussió. Tot i els seus papers a la gran pantalla, Colman destaca en una de les sèries més infravalorades i destacades del Regne Unit: Broadchurch. Aquesta producció, estrenada el 2013 i que encara segueix activa, sobresurt pels seus dos grans protagonistes: Colman i David Tennant (Doctor Who). La sèrie segueix la desaparició i assassinat d'un nen (durant la primera temporada, ja van per la tercera). Addictiva des del principi, amb trames criminals molt intel·ligents i amb fils argumentals creuats: una detectiu, una periodista i un tercer detectiu. L'estil, la pausa, la fotografia, els secundaris... és un còctel addictiu.

Alan Ball, un dels millors creadors de sèries de la cadena HBO (responsable de títols com True Blood o A dos metros bajo tierra) va sorprendre tothom amb una incomprensible producció. He trigat molt a aconseguir veure els primers capítols però és que la trama no s'aguanta per enlloc. Ball presenta una família multiracial on succeeixen un seguit de problemàtiques que tensaran les relacions al límit i la posarà a prova. És el millor resum possible per a una sèrie carregada de trames, subtrames i subsubtrames sense sentit. Molt ambiciosa però l'oceà no s'agafa amb dues mans. Sap greu perquè Tim Robbins es perd en un mar d'incongruències i inexactituds pretensioses, adjectius que no s'havien utilitzat gaire per a la mescla de Ball i HBO. Cancel·lada, i no cal aventurar-se en la primera temporada.

Eric Bana interpreta John Meehan, un criminal amb el sobrenom de "Dirty John" que gràcies a les cites per Internet es casa amb una dona (interpretada per Connie Britton) i intenta viure una vida feliç. Basada en fets reals, Meehan es dedica a extorsionar, abusar, traficar i s totes les virtuds criminals que es puguin imaginar a esquenes de la seva dona. Ella, gràcies a un detectiu (realment era un periodista de Los Angeles Times) comença a esbrinar qui és de debò el seu nou marit. Una sèrie buida, que no aporta absolutament res al gènere, i que 'únic atractiu que pot oferir és que està basada en fets reals. Bana no convenç en el seu paper de "criminal amagat" i des del primer capítol la sèrie es fa farragosa. Absolutament descartable.