Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Una joia d'orfebreria feta sèrie. Si Shakespeare escrigués guions televisius, estaria molt orgullós de la creació de Kurt Sutter. Sons of Anarchy ens presenta un club de moters, que dóna nom a la sèrie, on conviu amb els seus negocis il·legals i els drames familiars, entre membres del club i la policia de la localitat (Charming, inventada, a California). És una sèrie magistral en la construcció de personatges, on hi destaca el protagonista, Jax Teller, encarnat per un Charlie Hunnam que va saltar a la fama indiscutiblement i no va ser mai reconegut, incomprensiblement, pels grans premis televisius. La sèrie avança entre girs de trama espectaculars, una ambientació fantàstica i una rocambolesca vida de carretera, jaquetes de cuir, trets i salvatjades. Els personatges secundaris són història del cinema, amb una carregada llista d'actors i actrius que es cruspeixen la pantalla. Sons of Anarchy no és una sèrie qualsevol: atrapa, engoleix, tensiona, alegra i regala una banda sonora que s'arrelarà directament al cervell de qui la consumeix per molts anys. És d'aquelles sèries que quan més avança, en més bona es converteix. És obligatòria, és imprescindible per a tot amant de les bones sèries i és una oda a les tragèdies gregues que emulava Shakespeare, però aquest cop, pujats a sobre d'una Harley Davidson pels terrenys àrids de California.

Aquesta nova comèdia d'HBO protagonitzada i dirigida per Bill Hader és una de les revelacions de 2018 -pel qual ha estat nominada als Globus d'Or en diferents categories-. La sèrie presenta un assassí a sou que es vol retirar i dedicar-se al món de la interpretació, deixant enrere tota una vida de sang i mudant-se a Los Ángeles. La gran carta de presentació de Barry és el seu guió, que se suma al gran catàleg d'HBO de sèries qualitatives amb els seus diàlegs i escenes. Bill Hader fa una gran interpretació i la sèrie es va movent entre la comèdia de clarobscurs fins a un context dramàtic que congela a la cadira. Els deu capítols de la primera temporada són més que recomanables. Són una de les claus de l'any.

Sèrie britànica de Netflix que va tenir una gran acceptació pel públic. The End... presenta vuit capítols sobre un jove que és un potencial assassí en sèrie i una jove que vol escapar-se de casa. Els dos acaben submergits en una aventura estrambòtica i de comèdia negra, àcida. El problema, però, és que el guió, la construcció de personatges i la intencionalitat de la sèrie no s'acaben de definir, ni tan sols acabat l'últim capítol. Alex Lawther (el noi) i Jessica Barden (la noia) fan grans papers, però no acaben de quallar-se en una història que pretén molt i acapara poc. Només amb una temporada "ja era suficient", però Netflix ja ha confirmat que s'estrenarà una segona. Hi ha molts més títols primordials a la plataforma, amb un nivell qualitatiu molt més alt.

Adaptació de la pel·lícula, també espanyola, estrenada el 2016. El film de Joaquín Mazón presentava un "cos d'èlit de policia espanyola", formada pels diferents cossos policials de l'Estat. La comèdia era fluixa, justeta i sense cap més tirada que la sensació de no saber exactament perquè es va fer. El problema, però, és convertir-la en una sèrie. Ni de bon tros és bona, no té gràcia i era absolutament innecessària.