Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Ricky Gervais presenta una de les millors minisèries de l'any. El famós humorista britànic protagonitza i dirigeix una comèdia dramàtica on un home ha saber conviure amb la mort prematura de la seva dona. Gervais, amb un elevadíssim humor àcid, es mou de forma fantàstica per un guió que explora la mera existència a la vida, l'encaix social i la melancolia més profunda. Per ell, l'humor és només un vel per poder viure amb una càrrega emocional plena de tristesa i en la qual molts sabrem trobar-hi paral·lelismes amb les nostres vides. Un Ricky Gervais per als annals de la història.

Les relacions de parella i com afrontar una ruptura són dues temàtiques molt recurrents en les sèries. El problema és que majoritàriament s'han tractat des d'una postura social molt concreta: relacions heterosexuals normatives i amb molt poca diversitat sexual. Aquesta minisèrie britànica, però, intenta capgirar aquest monopoli. Dirigida i protagonitzada per Desiree Akhavan, aborda com una parella lesbiana decideix trencar després de molts anys de relació. Leila (Akhavan) marxa del pis que compartia amb Sadie i s'instal·la amb un fracassat escriptor que col·lecciona relacions esporàdiques i disfuncionals amb altres dones.

Kate Beckinsdale protagonitza aquest thriller de persecucions en aquesta nova producció d'Amazon de només vuit capítols. La minisèrie gira al voltant de la desaparició del marit del personatge de Beckinsdale i com aquesta ha de viatjar a la República Democràtica del Congo per aclarir els misteris d'una trama de conspiracions que cada cop es va fent més gran. Amb els primers capítols, The Widow denota clars tòpics del gènere thriller i de les desaparicions, però no sorprèn en absolut ni destaca per la solidesa del guió. Beckinsdale és una de les úniques peces salvables, però no té més. Hi ha produccions molt millors del mateix estil.

Tercer remake, en format sèrie, del famós caçador de monstres, inspirat en la novel·la de Dràcula. Aquesta setmana s'ha estrenat la tercera temporada i només es pot catalogar d'una manera: totalment prescindible. No aporta absolutament res nou al gènere ni al personatge -només que en aquest cas és una dona-. Els efectes especials no són agradables i la trama és molt més avorrida que un anunci de medicaments.