Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Anglaterra, anys 20. Una família pobra i d'arrels gitanes lluita per ascendir en l'escala social en un context hostil que no ho posa fàcil a ningú. Interessos, traïcions, sexe, sang, enginy i tensió són alguns dels elements claus que fan brillar aquesta sèrie. Els personatges femenins també són un tret diferencial de la ficció: dones apoderades, amb caràcter i que tenen una evolució al llarg de la trama. Transcendentals en la història i reivindicatives, porten sovint el pes de les trames de Peaky Blinders.

Aquesta producció britànica gira al voltant d'una detectiu londinenca que viatja a Irlanda per investigar un assassí en sèrie que, a més, és un depredador sexual. La protagonista (Gillian Anderson) escenifica el perfil de dona apoderada que ha de conviure amb l'assetjament a la feina, ser qüestionada pel seu apoderament i la seva privilegiada visió de quin és el tipus d'assassí que busca. Guions esplèndids, trama asfixiant i engrescadora per un prototip de detectiu a què no està acostumat aquest gènere. Molt recomanable.

Una de les sèries més famoses de l'última dècada. Les vivències del grup de científics encapçalats per Sheldon Cooper acabarà aquest any amb la dotzena temporada després d'una baixada d'audiència i d'una pèrdua de qualitat en els guions, trames i personatges. Big Bang escenifica com els quatre amics "aconsegueixen" quatre dones, que marquen un paper molt sexualitzat i amb un marcat to d'acompanyants dels homes, a més d'escenificar moltes situacions masclistes.

A menys d'un any de l'estrena de l'última temporada, la sèrie ha captivat mig món. Una ficció que brilla per les seves trames -complexes però que enganxen-, la bona ambientació, fotografia, actors i actrius però que avui en critiquem la presentació d'alguns dels personatges femenins: dones sexualitzades i cossificades són presents al llarg de les temporades. La representació de dones apoderades xoca amb la sexualització dels personatges. De fet, es veuen pits a cada temporada però només un cul -masculí- en tota la sèrie. La visió d'una època medieval més "blanca", masculina i heterosexual és present a Joc de Trons.