Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

El Berlin d'entreguerres va ser una ciutat on Marlene Dietrich va enlluernar el món. Una capital mundial de la llibertat, les arts i la cultura. La modernitat sobrevolava les teulades de la metròpoli alemanya, que estava a punt de viure un canvi profund, radical i que canviarà per sempre el destí de tot el món. En aquest context i paisatge se centra Babylon Berlin, una producció germànica que barreja el gènere policíac -de cine negre- amb la dramàtica situació que vivia Europa. Un detectiu ha d'investigar una xarxa de pornografia a Berlin sota el context esmentat abans. Una construcció de personatges impecable a més d'una trama que enganxa des del segon capítol (costa arrencar amb el primer però val la pena). Merescudíssim Ondas a la millor sèrie internacional.

Exquisida minisèrie que adapta la novel·la d'Ignacio Martínez de Pisón sobre la immigració interior espanyola a Barcelona a la dècada dels 60. Una producció feta amb la cura necessària, la duració adequada i els actors més encertats. Oriol Pla i Aura Garrida encarnen la parella protagonista (Justo i Carmen) amb una química envejable per a les millors duples de Hollywood. El repartiment secundari és de luxe (Karra Elejalde, Nora Navas, Bruna Cusí entre molts altres) i el guió, l'ambientació de la Barcelona de fa cinc dècades, arriba a un nivell molt alt. Molt, molt, molt recomanable. I molt merescut, també, el premi Ondas pels dos protagonistes.

Un projecte britànic carregat de tòpics classistes i superficials. La segona temporada arriba a HBO amb l'essència d'una trama que gira entorn d'unes amigues que han conviscut tota la vida juntes: infància, adolescència, les confidències... i arriba la universitat i repeteixen el mateix patró. L'entrada d'una tercera dona, una professora del college, les transportarà a una vida plena de glamur. Guions previsibles, una sèrie que no pretén arribar a res -més que entretenir, si és que ho arriba a aconseguir- i amb un mercat tan ampli de títols, és molt prescindible.

Dos gegants -i desgraciadament envellits- Michael Douglas i Alan Arkin protagonitzen aquesta comèdia agredolça sobre dos homes grans que s'han dedicat tota la vida a la interpretació i es veuen a l'ocàs de les seves carreres i vides. El problema és que els dos actors ja ens tenen "acostumats" a aquest tipus de papers i és una trama un pèl superficial pel tema que aborda. Ja entenem que són dos actors d'elit vingut a menys, però no cal fer llenya de l'arbre caigut.