Quines sèries has de veure i quines no has de veure aquest cap de setmana?

Tom Hardy en majúscules. Aquesta sèrie d'HBO és una de les més infravalorades de tot l'escenari televisiu i de les plataformes de streaming. Anglaterra, any 1814. Un home a qui s'ha donat per mort en l'Àfrica colonial britànica torna a casa després d'una dècada sense rebre notícies d'ell. La seva arribada és com un calfred, com un xiuxiueig de por, angoixa i tabú. Porta catorze diamants a sobre i els seus moviments canviaran la vida, l'estabilitat i la dinàmica de poder de la societat coneguda. La construcció del personatge de James Delaney (Hardy) és magistral, a més que val absolutament la pena veure l'actuació de l'actor britànic, impecable. Els guions, negres com la foscor, carregats de malícia, moments tensos i girs de trama, són excitants. És una gran sèrie i un gran descobriment.

En recomanacions anteriors es va introduir l'anime com un dels gèneres més potents de les sèries de televisió, amb Attack on Titan. Aquesta setmana, però, es va un pas més enllà i recomanem un dels títols més destacats d'aquesta temàtica: Death Note. ¿Què faries si tinguessis l'oportunitat de matar a qualsevol persona només escrivint el seu nom en un quadern? Aquesta és la base d'un thriller intens, intel·ligent, poderós i carregat de debats ètics, morals i existencials d'una lluita fratricida entre dos cervells implacables: en Light, qui descobreix aquest quadern terrorífic; i en L, el detectiu que ha de desemmascarar qui és l'assassí que està provocant la mort de tantes persones d'una manera tan fulminant. 37 episodis impecables i d'un ritme trepidant. Impagable.

La política espanyola enfocada des d'una perspectiva molt pobre. La embajada ens trasllada a la vida de l'ambaixador espanyol a Tailàndia i la seva dona, que conviuen amb l'estereotipada vida de relacions públiques i la cara B: la corrupció, els amiguismes i els tractes de favor. Abel Folk i BelénRueda són els protagonistes i les cares més visibles de la trama però acaben sent només un aparador d'una sèrie amb moltes intencions i cap d'elles finalitzades en resultats importants. L'ambientació, el paisatge i l'escenari és agradable a la vista, però gens simbiòtic en una trama pobra i sense ritme trepidant. És un guió carregat de tòpics, molt criticat per l'audiència i amb un regust amarg de boca d'una sèrie que se n'esperava molt.

Una història adolescent, focalitzada l'any 1996, on presenta les dues històries de dos grups d'adolescents enfrontats en un institut. La premissa de Todo es una mierda és la rebel·lió de l'adolescència, la selva que és l'ambient de les classes i com els estereotips poden marcar les nostres vides a una edat tan jove. La premissa no és pas desgavellada, però el problema de la sèrie és que intenta incloure moltes històries a la vegada, rebuscant-les, intentant buscar l'empatia de l'espectador i no ho aconsegueix. La sèrie pretén ser un mirall de noves generacions "millenials" i adolescents però, a part de ser un paisatge dels 90, no qualla el guió ni la creació de personatges. Els joves no es convenceran i els adults no se sentiran atrets. No cal invertir-hi molt de temps.