L'avellana de Reus, identitat al Camp de Tarragona

 
L'avellana de Reus, com a denominació d'origen protegida (DOP), és un producte especial, de qualitat i vinculat a un territori. El reglament indica que han de ser avellanes amb closca, amb gra o torrades.

La varietat negreta és la més cultivada i la més estimada pels productors, segons destaca Pere Guinovart, president de la DOP. Per darrera, també destaca la pauetet i altres varietats com la gironella, la morella i la culplana. A més, s'han incorporat algunes varietats italianes que, per descomptat, no formen part de la denominació d'origen.

 
Les avellanes protegides per la denominació d'origen es poden presentar en tres formes: amb closca, amb gra i torrada. Sempre han de presentar-se calibrades o crivellades i han de tenir uns diàmetres determinats.

Les avellanes es presenten envasades. A l'etiqueta hi figurarà el logotip de l'avellana de Reus i el de la Unió Europa, a més del tipus de presentació (closca, gra o torrada).

La zona de producció de les avellanes de Reus aplega municipis del Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta. Mentre que en algunes poblacions de muntanya tradicionalment ja hi havia avellaners, al Camp de Tarragona es es va introduir a finals del segle XIX –juntament amb fruiters- per substituir la vinya que va destruïda per la fil·loxera. Tanmateix, el conreu al conjunt de Catalunya ha patit una franca davallada ja que de 35.000 hectàrees s'ha passat a les actuals 15.000 sumant les plantades a les comarques de Tarragona amb les de Girona.

L'avellaner és un arbre que patirà amb el canvi climàtic. Guinovart destaca que pateix a causa de la calor i de la sequera. Per aquest motiu, en els darrers anys, s'està plantant en zones més septentrionals i de major altitud. 

El consell regulador de la DOP té registrat fins a 1.651 productors d'arreu del Camp de Tarragona i nou indústries elaboradores: Arboreto, Borges, Coselva, Crisol de Frutos Secos, JM Palau, Paño Fruits, Paulino Solanellas i Unió Corporació Alimentària.

Enguany està sent un any “dolentíssim” per les avellanes de la DO, lamenta Guinovart. La calor primer va podrir avellanes dos o tres mesos abans de caure i, posteriorment, la pluja en va podrir durant la recol·lecció. De fet, segons explica el president de la DOP, hi ha molts pocs productors que tinguin l'avellana com a cultiu prioritari.

L'avellana de Reus, malgrat passar enguany per un mal moment, és un producte valorat. “Té molta qualitat i el món de la restauració ens ha ajudat moltíssim”, assegura Guinovart. La recomana pel romesco o la salsa de calçots, per acompanyar la crema catalana, amanides i per qualsevol salsa amb fruits secs.