Les 12 expressions del 2018

Ha estat un any de molta intensitat política i judicial, marcat evidentment per la instrucció del judici de l’1-O. Una de les expressions que ha fet més fortuna ha estat la de “fer República”, utilitzada per bona part de l’independentisme i sense un significat gaire clar. L’independentisme, sotmès a una enorme pressió per part de la justícia espanyola, no ha definit amb claredat quina estratègia seguirà per “implementar el mandat de l’1-O” i s’ha embolicat sovint en el "fem República", en el simbolisme, per tirar endavant.

Com el “fer República”, “eixamplar la base” ha estat també una expressió de moda a les files independentistes. Tampoc queda clar com es fa, però sembla que es tracta d’apel·lar als sectors propers als comuns i als votants del PSC en les lluites que generen grans consensos de país, com ara el referèndum acordat, la república (en lloc de la monarquia) i la lluita contra la repressió. Els grans consensos del 3-O. No se sap, però, si l’estratègia per “ser més” passa per governar l’autonomia fins a crear un nou 1-O o apostar novament per l’enfrontament directe amb l’Estat.

La famosa "tardor calenta" que es va anar anunciant durant l'estiu va ser més aviat freda i plujosa, amb diverses manifestacions per recordar els fets de la "tardor republicana" -20 de setembre, 1 d'octubre, 27 d'octubre...- però sense cap "momentum", com en algun moment s'havia especulat. Això sí, algunes de les manifestacions van acabar amb càrregues policials dels Mossos contra els independentistes que reclamaven -i continuen reclamant- al Govern de Quim Torra que implementi la República obeint el mandat de l'1-O. 

Aquest ha estat l'any dels presos polítics. Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar l'any passat i continuen en presó preventiva. La resta de presos -Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell- hi van entrar de nou en plena sessió d'investidura, el 23 de maig. Tots ells continuen tancats, en una presó preventiva que s'allarga sense motiu, a l'espera d'un judici que ha de començar al gener. Aquest any, a Espanya, ha tornat a ser malauradament habitual parlar de presos polítics. 

El fenomen dels narcopisos s’ha fet rellevant aquest any, especialment al districte de Ciutat Vella, i s’ha convertit en un dels principals problemes de Barcelona. Serà, segur, una de les qüestions clau de la campanya electoral de cara a les municipals de l’any vinent. Les macrooperacions policials i les detencions dels últims mesos han suposat un cop dur per als narcotraficants i han tranquil·litzat en part els veïns, però el problema persisteix i no s’acabarà només per la via policial. Si en els habitatges que ocupen els narcos hi visquessin veïns, la qüestió potser seria diferent. 

Els patinets elèctrics ja existien, però aquest any ha estat e boom i s’han convertit en un problema a Barcelona. La capital catalana ha vist com a més dels cotxes, les motos o les bicis, ara també hi ha molta gent que circula amb patinet elèctric, un vehicle que pot assolir velocitats elevades i que no queda clar per on poden i per on no poden circular. Aquest agost, malauradament, es va registrar la primera víctima mortal per atropellament d’aquest tipus de patinets. De cara al 2019, un dels reptes serà regular aquest nou vehicle que ha entrat amb força a la ciutat.

Sororitat ha estat escollida neologisme de l'any. És la paraula que es fa servir per parlar de lligam entre les dones en una societat patriarcal que les discrimina sistemàticament. Sens dubte aquest ha estat l’any en què la lluita feminista ha fet un pas endavant. La manifestació del 8-M o del 25-N han estat un clam per dir prou a una societat masclista que castiga les dones pel fet de ser-ho. Sentències com la de “la Manada” o els assassinats masclistes que persisteixen any rere any requereixen d’una resposta social i política ferma, contundent i urgent.

Aquestes dues etiquetes van omplir durant setmanes la xarxa com a mostra de solidaritat amb les agressions masclistes que pateixen diàriament les dones i les persones del col·lectiu LGTBI. El #MeToo neix pròpiament a finals del 2017 amb l’escàndol pels abusos del productor Harvey Weinstein i ha continuat també aquest 2018. El #MeQueer, en el mateix sentit, ha servit per visibilitzar la discriminació, ja sigui en forma d’abusos, insults, odi o homofòbia, que dia rere dia pateixen les persones del col·lectiu LGTBI.

El sistema d'acollida s'ha desbordat aquest any a l'hora de rebre els menors estrangers no acompanyats, coneguts com a MENA. Els MENA són menors separats dels seus pares, que han hagut de fugir del seu país en un trajecte ple de perills, i que arriben a Europa a l'espera d'un futur millor. A Catalunya n'han arribat uns 3.000 aquest 2018 i molts d'ells han hagut de dormir en comissaries per la manca d'espais on acollir-los. El Govern s'ha compromès a arreglar aquesta situació, que és una de les assignatures pendents per al 2019. 

Una de les mesures estrella del govern de Pedro Sánchez: exhumar Francisco Franco del Valle de los Caídos i convertir el lloc en un espai per la memòria històrica. La proposta ha indignat la família del dictador, el feixisme espanyol i PP i Cs, que consideren que no convé remoure el passat ni parlar "de la guerra de l'avi", com deia fa uns anys Pablo Casado. Ara per ara, la iniciativa del PSOE, que té el suport de l'independentisme, tira endavant malgrat els recursos judicials, però està per veure on se l'acaba enterrant el dictador. Una dels espais candidats a acollir-ne les restes podria ser l'Almudena de Madrid.

El Malamente i el tra-tra de Rosalía ha triomfat aquest 2018. De fet, l'artista catalana s'ha convertit en un autèntic fenomen arreu del món amb el seu primer disc, El mal querer, que combina a la perfecció les arrels tradicionals del flamenc amb un estil urbà. La seva música triomfa a Spotify, els seus videoclips triomfen a YouTube, i la cantaora de Sant Esteve Sesrovires ho té tot per continuar a dalt de tot durant aquest 2019. 

El vídeo arbitratge s’ha instaurat definitivament al món del futbol amb bona rebuda. Va presentar-se en societat al Mundial de Rússia d’aquest estiu i aquesta temporada ja s’aplica amb èxit a la lliga espanyola. Malgrat les reticències inicials, la tecnologia s’obre pas a l’esport per intentar evitar les errades humanes arbitrals i aconseguir uns resultats més justos. Amb VAR o sense, continuen (per sort o per desgràcia) les discussions o polèmiques després de cada partit per omplir hores de tertúlia.