L'arròs del Delta de l'Ebre, l'essència d'un paisatge únic
L'arròs del Delta de l'Ebre, l'essència d'un paisatge únic
Què fa especial l'arròs del Delta de l'Ebre?
L'arròs del Delta de l'Ebre té com a principal element singular que s'ha conreat de sempre en aquest territori. “S'adapta molt bé a la climatologia: amb un estiu no excessivament càlid però molt humit”, explica a NacióDigital Marcel Matamoros, president de la DOP.
La denominació d'origen protegida inclou les varietats bomba –l'única rodona- i les de forma perlada: bahía, tebre, gleva, fonsa i montsianell. “S'adapten perfectament a les de València i viceversa, ja que moltes són germanes”, assenyala Matamoros. En canvi, no es podrien portar a Pals ja que tenen un cicle de cultiu diferent. “Baixarien en productivitat i no acaben de granar bé”, apunta el president de la DOP. Una situació –la climatologia modifica el cicle i afecta el rendiment- que es encara més forta respecte les varietats d'Aragó o d'Andalusia.
Com es distingeix l'arròs del Delta de l'Ebre?
L'arròs de la denominació d'origen protegida (DOP) Delta de l'Ebre es comercialitza exclusivament en la categoria extra. S'envasa en capses o bosses de 500 g, 1,2 i 5 kg, condicionades, a la vegada, en caixes de cartró o bosses de plàstic que garanteixen la integritat de l'envàs amb un pes màxim de 24 kg.
L'etiqueta, a banda de les mencions que exigeix la legislació vigent, ha d'incloure el logotip de la DOP i el símbol comunitari.
On es produeix?
L'arròs de la DOP es produeix bàsicament als municipis del Deltebre i de Sant Jaume d'Enveja. També als terrenys del Delta de l'Ebre dels termes de l'Aldea, Amposta, Camarles, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, a la comarca del Montsià. Les condicions climàtiques i edafològiques, la salinitat i l'altura de la capa freàtica són les condicions que condicionen aquest producte de qualitat.
Precisament l'ús d'una o altra varietat depenen de la salinitat. En aquest sentit la bomba, segons explica Matamoros, se sol conrear molt més a prop de la sorra ja que s'adapta millor a substrats sorrencs. Les montsianell, bahía o la gleva són bastant resistents a la salinitat i, precisament, els productors treballen en un projecte internacional per millorar-ne l'adaptació.
La regressió del delta és un dels elements a tenir molt en compte en el futur de la DOP. Marcel Matamoros explica que no afecta per igual a totes les zones i destaca que és major a la Marquesa, a l'Illa de Buda i a la Punta de la Banya, en aquest cas a causa de les corrents. Regressió i salinització són dues cares del mateix problema i per aquest motiu impulsen estudis per millorar la producció. “Com més salobre és l'aigua és més difícil el conreu i baixa la producció”, conclou el president de la DOP.
Qui produeix l'arròs del Delta de l'Ebre?
Al consell regulador de la DOP hi ha inscrits 1.520 productors i dues empreses elaboradores: Arrossaires del Delta de l'Ebre –al marge esquerra- i Cambra Arrossera del Montsià –al marge dret-. En els darrers anys la producció oscil·la entre les 8.000 i les 10.000 tones, però a inicis de la dècada s'havien assolit pics de 26.000 i 34.000 tones.
La DOP del Delta de l'Ebre és una producte de qualitat i amb molta anomenada arreu del país. La cultura de l'arròs ha anat seleccionant les varietats segons el tipus de plats que es vulguin cuinar. Matamoros recomana la montsianell per una paella mentre que el bomba –que ha viscut una revifada després d'estar a punt de desaparèixer- per a un arrós caldós o amb llamàntol ja que no absorbeix tant els sabors.