Els 10 «epic fails» de la campanya de les municipals

De les moltes cançons que ha sonat en aquestes eleccions, segurament cap supera l’himne de campanya d’Ara el Vendrell. Un videoclip protagonitzat pels propis candidats i candidates, al ritme de la desafinada veu de la seva cap de llista, Lídia Rodríguez, demanant el vot amb unes rimes més que forçades. Un autèntic fail musical que s’ha convertit en un èxit viral.

Aquest és el repte que la candidatura d’Avancem Alella ha llençat a les seves xarxes socials. Un altre videoclip però, en aquest cas els candidats, enlloc de cantar, fan un Billy Elliot. Spoiler: és difícil respondre la pregunta.

A Xavier Rodamilans, cirurgià i candidat del PSC per Lleida, no se li va ocórrer una altra idea que enviar cartes per demanar el vot als seus antics pacients. La sorpresa va arribar quan es va descobrir que alguns fa anys que són morts. A més de l’emprenyada dels familiars, s’ha guanyat una denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

Odilo Enríquez és el cap de llista de Ciutadans a Argentona… tot i que ell viu a Premià a Mar. En una entrevista a la ràdio local va demostrar no saber res del municipi que vol governar. Ni el patró del poble, ni el malnom dels vilatans, ni tant sols el codi postal per enviar una carta. Un dels pitjor exemples de candidat paracaigudista. [Finalment, han retirat la candidatura]

Manuel Valls ha aconseguit sumar a la seva llista a Corbacho, però no podrà tenir el seu vot. L’exalcalde d’Hospitalet de Llobregat està empadronat al Vendrell i, per tant, no podrà votar a Barcelona. No és un cas únic: Elisenda Alamany, número 2 d’ERC, no podrà votar a Maragall perquè està empadronada a Castellar del Vallès. La mateixa situació es viurà a centenars de municipis on es presenten candidats fantasma.

Diuen que el passat sempre torna. Si no, que li preguntin a Jaume Amargant, el cap de llista Ciutadans a Vic. En plena campanya electoral es va filtrar a les xarxes socials una imatge seva votant al referèndum de l'1 d'octubre. Una “pillada” en tota regla.

“T'escoltem i reaccionem” és el lema de campanya de Junts per Catalunya-Badalona. I sembla que al seu alcaldable, David Torrents, de tant escoltar, l’orella li ha quedat groga. Un candidat dels Simpson, digne de figurar al podi dels pitjors cartells d’aquestes eleccions.

Mejor unidos o Arriba España? Miguel Carmona no volia haver de triar entre aquests dos lemes i va decidir presentar-se al mateix temps amb Ciutadans a Berga i Vox a Manresa. L’home va assegurar que desconeixia la impossibilitat legal de presentar-se en dues llistes diferents. Al final, ni Vox ni Ciutadans: va acabar expulsat de les dues candidatures.

El Partit Popular ha convertit el bilingüisme en un dels seus mantres electorals a Catalunya. Només cal veure com la seva candidata per Cubelles, Isabel Soler, fa tota una exhibició (fallida) passant del català al castellà durant un debat electoral.

Quan intentes fer un eslògan electoral creatiu i t’acaben acusant de racista. Això és el que s’han trobat al PSC de les Borges Blanques amb el seu lema “Per unes Borges més blanques". I és que trobar un bon eslògan no és fàcil.

“Com a dona sé portar una casa i sabré gestionar l'ajuntament, la casa de tots”. Aquest és el sorprenent -i ranci- argument de la candidata de Ciutadans a Balaguer, Pepita Martínez, per ser alcaldessa. Benvinguts al feminisme (liberal) del segle XXI...