Les sèries imprescindibles del cap de setmana

Acomiadar el personatge d'Elliot Anderson i la interpretació de Rami Malek és una de les pitjors notícies possibles pels amants de les sèries. El thriller neo-noir amb altes dosis de tecnologia i presagis catastrofistes a mitjà termini tanca la paradeta amb la quarta temporada. Tot i el descens progressiu de la qualitat, un fet evident donada la pèrdua del factor sorpresa que va provocar la primera temporada, aquesta última arriba amb la intenció de mantenir el cap ben alt a l'hora de sortir per la porta gran. I en part ho aconsegueix.

El plantejament és simple: un nen té superpoders i no sap com controlar-los ni com utilitzar-los. Els creadors Dennis Liu i Carol Barbee plantegen aquesta aventura, amb tics que recorden a Smallville, on una mare i el seu fill tenen una relació molt estreta arran de la desaparició del seu pare. El guió no és el millor del gènere ni de la plataforma, els actors podrien ser millors, però en conjunt, el regust de boca que deixen els nou primers capítols, és de satisfacció. L'entreteniment és el seu màxim exponent.

L'adaptació televisiva de Quatre bodes i un funeral és la definició perfecte d'aquest apartat de la secció: una autèntica sèrie estalviable, intranscendent i sense cap mena de guió mínimament salvable. És el manual imperfecte de com estirar una pel·lícula de dues hores en diversos capítols sense gràcia ni sense ànima. La productora, Hulu, ha estat l'encarregada de donar vida a diverses sèries de renom com The Handmaid's Tale. En aquesta s'equivoquen de quatre grapes.

L'univers fictici creat per les sèries de DC a partir d'Arrow, conegut com a Arrowverse, suma una nova producció a la família. Després d'Arrow, Flash, Supergirl i les Legends of Tomorrow, Batwoman aporta una nova ciutat (Gotham), nous personatges i una nova superheroïna. La seva estrena coincideix amb l'última temporada d'Arrow després de ser la punta de llança de tot aquest moviment. Quin problema hi ha amb les noves aventures de la noia ratpenat? Cauen en els paranys que van estar repetint totes les seves predecessores, amb un personatge molt més secundari -a qui li han donat un paper massa principal- i unes trames altament repetitives.