Els 5 llibres de Dickens que has de llegir

És la segona novel·la de Charles Dickens (publicada per entregues entre 1837 i 1839) i potser la més coneguda de totes (l’han portat a la gran pantalla més de set cops). Oliver Twist és un nen orfe que s’escapa del terrible orfenat on estava confinat i arriba a la Londres victoriana mig mort de gana i cansament. Allà és auxiliat pel Jack Dawkins, un lladregot que l’introdueix a una banda de delinqüents juvenils liderat per Fagin, un jueu avariciós, cruel i manipulador. Però fins i tot amb aquestes males companyies i el seu turbulent passat, l’ànima noble de l’Oliver no deixarà d’intentar seguir el bon camí.

Oliver Twist reuneix tots els elements típics de les novel·les de Dickens: un nen orfe i pobre com a protagonista, la crítica social i la lluita entre el bé i el mal. Això la converteix en la novel·la perfecta per introduir-se en la literatura de l’autor.

Però Dickens no va ser només universalment conegut per les seves novel·les contra la pobresa, també ho va ser pels seus contes nadalencs. En va escriure molts, però d’entre tots en destaca un, que és el més conegut de tots: Cançó de Nadal. El protagonista d’aquest conte és l’Ebenezer Scrooge, un vell solitari, amargat i avariciós. Durant la nit de Nadal rebrà la visita de tres fantasmes que intentaran que recuperi l’esperit de Nadal i la bondat que, des de fa massa temps, ha oblidat.

Es tracta d’un conte fàcil i ràpid de llegir i que enganxa de seguida al lector. Sens dubte la recomanació que no em canso de fer Nadal rere Nadal.

Charles Dickens de seguida es va convertir en un escriptor conegut i exitós, i per això va escriure moltes novel·les. Però mai va amagar que, de totes elles, la seva preferida era David Copperfield. Potser era perquè, de les seves obres, és precisament aquesta la més autobiogràfica.

Per mi, és la germana gran d’Oliver Twist. De fet, els protagonistes s’assemblen molt. David Copperfield neix sis mesos després de la mort del seu pare i la seva infantesa transcorre tranquil·lament sense més família que la seva dolça i innocent mare i la seva bondadosa donzella, la Pegotty. Però tot canvia quan la seva mare es casa amb un home cruel i despiedat, el senyor Murdstone, que farà la vida impossible al petit David.

Per molts és considerada l’obra mestra de Dickens i va ser admirada per escriptors com Charles Swinburne, Henry James, Fiódor Dostoievski, Tolstoi, Sigmund Froid, Cesare Pavese, James Joyce i Franz Kafka.

I si, de l’obra de Dickens, David Copperfield era la preferida del mateix autor, la meva ha sigut Grans Esperances (publicat entre 1860 i 1861). M’ha semblat una genialitat de lectura i el llibre de Dickens més profund i fosc dels que he llegit.

El protagonista d’aquesta història és en Pip, un nen orfe que viu amb la seva temible germana gran i el seu bondadós cunyat, que treballa de ferreter. La narració comença el dia que Pip se’n va a visitar la tomba dels seus pares en el petit cementiri del poble, però allà es troba amb un perillós pres que s’ha fugat dels vaixells-presó que hi ha a l’altre cantó dels aiguamolls. El pres intimida al petit Pip i li ordena que li porti queviures i una llima. Dos anys després d’aquests fets, Pip és convidat a una gran i tenebrosa mansió per entretenir a una, rica, excèntrica i aïllada dama, la senyoreta Harvisham. Allà també coneixerà a la preciosa i cruel Estella, de qui se’n enamora perdudament des de la primera vegada que la veu. Les seves esperances de prosperar i poder aspirar a casar-se amb l’Estella es converteixen en possibles quan un benefactor secret li atorga els mitjans per anar a Londres i convertir-se en un cavaller.

Chesterton va dir que aquesta obra no era tan una història de grans esperances, com de les grans vacil·lacions d’en Pip “entre la vida humil, a la que li deu tot, i la vida luxosa, de la que espera alguna cosa”. No hi ha millor manera de descriure l’essència d’aquesta novel·la.

Aquesta última recomanació agafeu-la amb pinces, ja que és la meva lectura ideal. Però com no incloure en aquesta entrada la novel·la més venuda de tots els temps (amb uns 200 milions d’exemplars) que, a més, té el començament que té?

“Era el millor dels temps, i era el pitjor; era l’edat de la saviesa i de la ximpleria; era l’època de la fe i l’època de la incredulitat; l’estació de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació; tot se’ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res; anàvem tots directament al Cel, tots ens precipitàvem cap a la direcció contrària.”

És la novel·la més diferent de Dickens i narra la vida al segle XVII, en els temps de la Revolució Francesa, a dues ciutats: Londres i París. La primera és una ciutat de pau, estabilitat i ordre, mentre que la segona és una ciutat de caos, canvis i desafiaments. A través dels seus múltiples personatges el llibre tracta temes com la redempció, la resurrecció, l’amor i la violència.