4 coses que he après viatjant

Una de les primeres coses que vaig aprendre viatjant va ser a superar les meves pors. Moure't per una ciutat desconeguda, perdre’t cent cops i trobar-te sense ajuda de ningú, espavilar-te com mai ho has fet abans... Aprendràs mil coses que pensaves que sempre pensaves que no series capaç de fer. Passaràs de preguntar-te: "Puc fer això?" a dir-te a tu mateix: "Ho faré". Les coses que abans et semblaven difícils podràs fer-les sense esforç. Però no només això, viatjant també m’he adonat que puc fer coses que mai abans havia pensat que podria fer per por. En realitat... som molt més forts del que pensem.

Aquest passat mes d'agost vaig viure la increïble experiència de nedar amb manta-ratlles en mar obert. No seria per tant si no fos perquè al voltant hi havia taurons passejant-se tranquil·lament. Encara em pregunto què em va passar pel cap per llançar-me a l'aigua sense importar-me res més, però l'adrenalina del moment fa que t’atreveixis a fer tot lo que et proposis. Fins i tot una fòbia tan gran com la meva als taurons...

Encara que sembli una broma o una ironia de la vida, a aquesta addicta als viatges li dóna un pànic horrible volar. Tot i així, sempre creuo la passarel·la que em porta de la porta d'embarcament al meu seient perquè sé que dóna molta més por quedar-se a casa i si, de passada, puc contemplar vistes com aquestes sobrevolant els Andes peruans encara millor.

Quan em vaig adonar de que podia fer moltes més coses de les que pensava, vaig comprendre que podia ser una persona molt més lliure. Això ha fet que sigui una persona més autosuficient i més valent i m’atreveixi a prendre decisions que abans no hagués pogut prendre. Gràcies a viatjar vaig ser realment conscient de que el mon és molt petit per quedar-se en un únic lloc, que hi ha moltes oportunitats allà fora i em va fer no tenir por a deixar la comoditat de casa per veure que em puc trobar més lluny. En definitiva, els viatges m’han ensenyat a atrevir-me. Perquè què és la vida sinó arriscar?

Al 2015 vaig mudar-me una temporada al sud de Perú. Al principi el gran sentiment d'emoció que sentia es va barrejar amb una por espantosa per no saber què em trobaria o si em sentiria a gust vivint en un lloc tan allunyat. No vaig trigar ni un parell de dies en entendre que havia pres la decisió encertada... Recordo la meva època a Perú com els dies més increïbles de la meva vida.

He perdut el compte de la gent que he vist vivint en cases de bambú agraïda per tenir un sostre en el qual protegir-se, de les famílies senceres que he vist dormint tots a terra feliços per estar junts, dels nens als quals he vist jugant amb pedres i pals com si fossin les joguines més divertides del món. La felicitat, en molts altres racons del planeta, passa per coses tan senzilles que a nosaltres ens poden resultar banals quan en realitat no són així: el tenir prou, que no el bàsic, per viure. D'altra banda, quan viatjo tampoc hi ha lloc per a la comoditat. He dormit en llocs incòmodes i bruts, en cabanes enmig de les muntanyes sobre catifes i en llocs on les bitxos són els teus companys d'habitació.

Quan torno a casa, no només em sento agraïda per tenir tot el que tinc, sinó que m'adono que em cal cada vegada menys per ser feliç. Per això, quan estic de viatge i em trobo amb realitats tan llunyanes a la meva, em conformo -o, més aviat, dono les gràcies- si tinc el llit més bàsic del món o si la dutxa només té aigua freda perquè milions de persones viuen dignament així tota la vida.

Només necessito 3 coses: quatres parets, un sostre, i un llit, sigui el que sigui. I, sabeu una cosa? És més que suficient.

Vaig passar una nit dormint a l’aldea de Sapa, al Nord del Vietnam, a casa de la Jó, una dona de l'ètnia Hmong que em va tractar com si fos una més de la família. Tot i dormir en un espai molt reduït, ella, el seu marit i els seus dos fills, em van oferir un llit sencer per a mi al terrat de la seva cabana: una taula de fusta coberta per una gruixuda manta de colors teixits per ella mateixa. Amb gent tan amable i generosa i en un entorn com aquest, qui necessita més?

Tampoc importa dormir sobre una dels durs llits xinesos amb un matalàs de tot just 5 centímetres de gruix si l'endemà vas a visitar la Gran Muralla...

I això, sens dubte, és el millor que he comprès viatjant: no hi ha estrangers, no hi ha gent diferent, no hi ha persones diferents... tan sols hi han essers humans que viuen lluny de tu. Amb els seus costums, amb les seves tradicions i religions, amb les seves formes de fer les coses ... però exactament iguals a nosaltres. A mesura que he anat viatjant he passat de tenir un xoc cultural quan entrava per primera vegada en contacte amb una cultura diferent a la meva a sentir-me cada vegada més prop d'hàbits molt llunyans als que estic acostumada. I aquesta, us asseguro, és una sensació de llibertat i plenitud com poques vegades he sentit. Aquesta és per excel·lència, la lliçó més important que he entès viatjant: no hi ha "altres" sinó "nosaltres". 

Rameh va ser una gran amiga per mi quan vaig visitar Jordània. A ella, i moltes altres de les dones de la seva família, la vaig conèixer a la Mesquita del Rei Abdullah, enmig de la capital del país, Amman. Després d’agafar-me de la mà i seure a la increïble catifa vermella i daurada que adornava tota la sala, em va recitar i cantar l'Alcorà per explicar-me coses de la seva religió com si jo fos una més d'elles. 

Ni tan sols cal parlar el mateix idioma per arribar a l'interior d'algú. Com amb aquests nens de l’aldea de Nong Khiaw, al Nord de Laos, que em van convidar a jugar amb ells quan em van veure navegant en caiac pel riu Mekong. Vam estar tota la tarda llançant-nos junts de la part alta de les branques dels arbres a l'aigua i compartint una estona inoblidable tot i no poder comunicar-nos amb paraules.

Amin, a l'esquerra a la foto, va ser el capità del meu vaixell en la meva visita de dos dies al Parc Nacional de Komodo, a Indonèsia, i tot i ser sordmut va ser la persona amb la qual em vaig entendre millor i més vaig compartir durant el mes que vaig passar al país.

I a tu, què t'ha ensenyat el viatge? Recorda que amb el Carnet Jove tens una assegurança d’assistència en viatges gratuïta amb cobertura a qualsevol lloc del món. Viatja tranquil! ;).